Enric Maurí

Instal·lació permanent a l’estació de la línia groga del metro Maresme i Fòrum, situada en el marc del Fòrum de les Cultures 2004. Enric Maurí incideix en conceptes com la pluriculturalitat, el mestissatge i el diàleg intercultural. Per això s’ha fet ressò de la realitat actual de Barcelona tot retratant 66 persones entre nadius i residents provinents de diferents indrets del planeta. Amb aquests 66 rostres Maurí, fent ús de la tècnica lenticular i a través de diferents composicions digitalitzades ha confeccionat una sèrie d’onades de mirades i cares. Però atenent també al concepte expressat de societat en permanent transformació ha introduït un element que permet redefinir de manera permanent també la realitat del moment. Es tracta d’un mirall en el qual l’usuari del metro es reflecteix i passa a formar part de la galeria de retrats. Aquesta integració casual fa que el projecte es renovi cada dia amb les persones que habiten la ciutat, que fan real l’espai del metro i que só

Els Límits de la pintura 2006-7 Un recorregut per la trajectòria pictòrica en l´obra d' Enric Maurí de 1979 a 1992 Espai Mantal Vital El Fou/Cardedeu/Sant Antoni de Vilamajor.

Paral·lelismes-2006 La guerra a Sarajevo i a Cardedeu/Vilamajor amb la col·laboració de Maja Bajevic EMV.Art Espai Mantal Vital . El fou/Cardedeu/Sant Antoni de vilamajor.

La gent al carrer camina, no camina. People in the street walk, don’t walk. L’Aparador. Museu Abelló. Mollet del Vallès, 2006. Cicle: Confluències en un interval o mapes en la memòria. Curator: Mercè Alsina Uns anys després del La, la, la. Mercè Alsina Ara farà uns dos anys l’Enric Maurí va patir una metamorfosi (que té caràcter intermitent i continua presentant-se) com a cantautor. És en aquest període que va composar i editar el seu primer disc anomenat Pell de Princesa . En la seva proposta per a l’Aparador, Maurí incorpora alguns elements d’aquesta experiència en el seu discurs com a artista visual. La intervenció de Maurí (música, lletra, imatges fixes i altres elements) recupera en forma de cançó una idea per a un projecte artístic. La idea matriu fou resultat d’una escena de carrer viscuda a la ciutat de Nova York: la imatge dels semàfors on es pot llegir walk o don’t walk segons es permeti el pas de vianants o no. En el desenvolupament d’aquest

Exposició Simulació-seducció i un paisatge Galeria Antonio de Barnola – Barcelona, 2005 – Hi ha dos treballs que anticipen aquest projecte. La instal·lació Bon Viatge, que versa sobre la pluralitat cultural de Barcelona, i la publicació del CD i DVD Pell de Princesa. Elements sobre la personalitat, els desitjos i les prefiguracions de presents i futurs, que llavors van quedar a un costat, han trobat una certa ressonància a Simulació/Seducció i un paisatge. La faceta de cantautor li va fer parar esment sobre alguns treballs que ja havia iniciat anteriorment però que romanien inèdits. Va recuperar material per a tres vídeos. En tots ells apareixia l’element de simulació i seducció, comú en el món de la comunicació i la publicitat, i de gran repercussió en la nostra vida quotidiana. Reprodueixen situacions, algunes amb caràcter de performance, que documenten aspectes de la realitat. De fet Simulació/Seducció i un paisatge bé podria tractar-se del títol d’una pel·lícula on