Exposició 7.2-ArtsSantamonica, curadora Montse Badia.2002

Exposició 7.2

Centre d´art santa Mònica – barcelona, 2002 –
Curator: Montse Badia
Artistes: Joana Cera, Alicia Framis, Glòria Martí, Mireya Masó, Enric Maurí, Julia Montilla, Tere Recarens.
És un projecte que parteix de les impressions rebudes per l´artista Enric Maurí en la seva estada a la ciutat de Sarajevo a finals de l´any 2000.
La decisió d’iniciar el projecte en aquell moment respon a una voluntat d’aproximació després del refredament del conflicte en els medis de comunicació, després d’un estrany silenci darrera l’impacte de la guerra.
Maurí estava especialment interessat en el moment de la postguerra, en el moment en què Sarajevo ja no és notícia, en el moment en què la resta del món creu que ja està tot solucionat i inicia el seu particular oblit, dirigint la mirada a altres indrets, a altres guerres, a altres fenòmens.
Amb la idea de continuum i de vinculació entre tots els esdeveniments ocorreguts en el nostre planeta, Maurí sent una necessitat, potser per la proximitat cultural i geogràfica, de no participar d’aquest oblit generalitzat i d’implicar-se en el dia després.
Decideix treballar en les llacunes d’una societat fragmentada, envaïda per la brutalitat. És per això que es desplaça a la ciutat de Sarajevo, per entendre tot el que comporta la precarietat, el desmembrament, els buits, viure amb els fantasmes del passat, viure en la incertesa d´un futur inexistent, el nou ordre, la reconstrucció, les reparacions, les febleses…
El cos d’obra d’aquest projecte és molt extens, en aquest dossier solament es referencien dues de les peces que han estat exposades.


Castellano:
Es un proyecto que parte de las impresiones recibidas por el artista Enric Maurí en su estancia en la ciudad de Sarajevo a finales del año 2000.
La decisión de iniciar el proyecto en aquel momento responde a una voluntad de aproximación después del enfriamiento del conflicto en los medios de comunicación, después de un extraño silencio tras el impacto de la guerra.
Maurí estaba especialmente interesado en el momento de la posguerra, en el momento en que Sarajevo ya no es noticia, en el momento en que el resto del mundo cree que ya está todo solucionado e inicia su particular olvido, dirigiendo la mirada a otros lugares, a otras guerras, a otros fenómenos.
Con la idea de continuum y de vinculación entre todos los acontecimientos ocurridos en nuestro planeta, Maurí siente una necesidad, quizás por la proximidad cultural y geográfica, de no participar de este olvido generalizado y de implicarse en el día después.
Decide trabajar en las lagunas de una sociedad fragmentada, invadida por la brutalidad. Por todo ello se desplaza a la ciudad de Sarajevo, para entender todo lo que comporta la precariedad, el desmembramiento, los vacíos, vivir con los fantasmas del pasado, vivir en la incertidumbre de un futuro inexistente, el nuevo orden, la reconstrucción, las reparaciones, las debilidades…
El corpus de obra de este proyecto es muy extenso, en este dossier solamente se referencian dos de las piezas que han sido expuestas.

English:
This is a project that breaks with the impressions received by the artist Enric Maurí during his stay in the town of Sarajevo at the end of the year 2000.
The decision to begin the project in that moment responds to a will of approximation following the calming of the conflict in the media, after a strange silence following the impact of the war.
Maurí was especially interested in the post-war period, the moment in which Sarajevo has become old news, the moment in which the rest of the world believes that everything is now solved and begins their individual oblivion, directing their focus to other places, other wars, other phenomenon.
With the idea of continuum and of entailment between all the events that have taken place on our planet, Maurí feels a necessity, perhaps due to cultural and geographical proximity, to not participate in this generalised oblivion and to get involved days later. He decides to work between the gaps of a disjointed society, invaded by brutality. For that reason, he goes to the town of Sarajevo, to understand all that which involves instability, the destruction, the emptiness, living with the ghosts of the past, living with the uncertainty of a non-existent future, a new order, the reconstruction, the repairs, the weaknesses…
The corpus of work in this project is very extensive; this dossier only makes reference to two of the pieces that have already been exhibited.








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog