diumenge, 31 d’agost de 2014

La Gran Festa Centre d'art la rectoria, Sant pere de Vilamajor 2014

projecte La Gran Festa

Enric Maurí
El projecte artístic La Gran Festa ha tingut com a punt de partida la situació
socio­econòmica actual. O més ben dit, la manera com aquesta crisi ens ha
afectat, ens està afectant, a cada un de nosaltres. És el resultat d’una
reflexió oberta, horitzontal i participada, a partir de l’acceleració i
desacceleració que han patit els ritmes de l’economia des de finals del segle
XX i fins a l’actualitat. En conseqüència abasta tots els àmbits de la vida:
treball, relacions socials, cultura, etc.

divendres, 4 de novembre de 2011

Voces e sussurros,fundaçao Vera Chaves Barcellos

Voces e sussurros exposició creada per la Funadació Vera Chaves Barcellos,curadoria porto Alegre,Brasil.,curadoria Vera Chaves
Participen entre altres Sol Lewitt,Paulo Vivacqua, Hanna Collins,Lia Menna Barreto,Bob Wilson,Patricio Farias,Luiz Barth,Vera Chaves,Marlies Ritter, Christo, Rodrigo Braga,Enric Maurí, Michael Chapman,Perejaume....

dijous, 4 d’agost de 2011

Festival d’Hivern Sarajevo 2011


Festival d’Hivern Sarajevo 2011
Part del projecte  que Enric Maurí va realitzar el 2000 sobre la postguerra a Sarajevo.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Què és per vostè l'art? Roca Umbert, Granollers


Què és per vostè l’art?

Enric Maurí

29/04/2011-29/05/2011

Aquest projecte ha estat seleccionat en la convocatòria Rodalies 3 de la taula d’Arts Visuals de Transversal en què participen les ciutats de Girona, Olot, Sant Cugat, Vilanova i la Geltrú, Reus, Mataró, La seu d’Urgell i Granollers.

El projecte Què és per vostè l’art? s’inspira en una acció realitzada per Enric Maurí l’any 1993, que va consistir en un seguit de trucades telefòniques de manera aleatòria, fent la pregunta ‘què és per vostè l’art?’. Amb el temps, aquella acció ha pres interès en el sector i en la societat. La reflexió sobre aquest fet condueix l’artista a formular de nou aquesta innocent pregunta en una nova acció. Per una banda, perquè és del tot impossible de recuperar les respostes que es van obtenir llavors, i que li van servir per reformular qüestions sobre l’art i la societat, i per l’altra, perquè el context, i en conseqüència la relació art-societat, també és diferent.

En el nou projecte, Maurí incorpora la idea de Pierre Bourdieu que “l’opinió no existeix” entén que és un instrument d’acció política perquè posa en dubte que la producció d’opinió es generi democràticament i que socialment tota opinió tingui el mateix pes. A més a més, en el projecte s’inclouen les hipòtesis de Noëlle Neuman, segons les quals els individus es formen una idea de l’èxit o rebuig de les opinions, que els disposa a exposar opinions en públic o a silenciar-les. Partint d’aquesta hipòtesi, Maurí va fer una acció el mes de març que consistia a preguntar “Què és per vostè l’art? a vianants per diferents zones de la ciutat de Granollers. Les respostes van ser enregistrades en vídeo i es poden veure en la instal·lació. De l’opinió manifestada s’han fet uns gràfics, a partir de mostres que inclouen variables independents i relacionades, com ara l’edat, la professió, els orígens, les ideologies, el gènere i amb diferents críteris com el gust, la transcendència, la presència o la implicació. Alguns d’aquests resultats es poden veure a l’exposició.

A més, s’incorpora la manifestació com a mecanisme històric de reivindicació dels grups socials. Es diu que la primera protesta popular de què es té constància va tenir lloc a Egipte l’any 1166 a.C. durant el regnat del faraó Ramsès III. Els treballadors que construïen el sepulcre del sobirà van veure reduïda la ració diària de menjar i quan la situació va empitjorar, es van declarar en vaga i van fer una manifestació fins al palau reial per demanar més menjar. Finalment ho van aconseguir.

De manifestacions n’hi ha hagut moltes. L’ésser humà s’ha manifestat, és a dir, s’ha expressat en comunitat. Des de l’art diferents artistes han treballat sobre aquest macanisme o l’han documentat, com Joseph Beuys o més recentment Bruno Serranlongue o Ibon Aranberri.

En el cas de Maurí, comença a introduïr d’alguna manera la manisfestació l’any 2004 en la realització del vídeo “People in the street, walk don’t walk” en què l’artista s’infiltra en diferents manifestacions que es produeixen en aquells moments a Londres, amb la cara pintada completament de blanc. Una altra aproximació a la manifestació va ser la realitzada l’any 2010, “La manifestació dels arbres”, una instal·lació realitzada en un bosc on l’Enric dóna paper i llapis als arbres perquè puguin guixar i/o expressar-se.

En la intervenció a Roca Umbert el plantajament es basa en els mecanismes de la manifestació i el dret dels ciutadans a la cultura i a l’art. Per aquesta raó, independentment de la recollida de dades al carrer, es va proposar una acció que va consistir a reivindicar el dret a la cultura com un element bàsic en la formació personal i l’assoliment de les llibertats i els drets individuals i col·lectius. Es va introduir un grup d’alumnes de batxillerat de l’Institut Carles Vallbona en la mecànica de la manifestació per tal de reivindicar un aspecte tan intrínsicament humà com és l’expressió a través de l’art i la cultura. A l’exposició es poden veure les pancartes fetes pels alumnes i les imatges de la marxa des de Roca Umbert fins a la plaça de la Porxada.