Allà Enllà,Centre d´Art Santa Mònica Barcelona, 1999.Curator: Marisa Díez de la Fuente

Exposicions

Allà Enllà

Centre d´Art Santa Mònica Barcelona, 1999.

Comisaria-Curator: Marisa Díez de la Fuente

Presentació

Cor, Allò de dins, Simulació i Seducció, l´ombra del jo i Crisàlida són alguns dels “títols” sota els quals Enric Maurí agrupa els treballs que presentem aquí i que verbalitzen molt bé el seu interès clar per harmonitzar una varietat d´identitats.

Fusionat amb el seu dia a dia, forma i transforma allò que el rodeja per la qual cosa combat i s´endinsa en el més profund del seu ésser per vomitar-ho després i ordenar allò que l´excedeix. Cadascuna de les seves obres fa al·lusió a algunes de les seves múltiples qüestions i amb més o menys insistència, les afronta de manera intensa i honesta, valenta i directa. Com ell mateix diu en paraules de Christa Wolf: “Ningú no pot dir que coneix un paisatge quan només l´ha creuat a cavall.”

Efectivament, no és precisament còmode el seu apropament a l´art, és més una travessia pel desert on la realitat varia, se subjectiva, sorgeixen sentiments, emocions, canvis i contradiccions, màscares i judicis.

Marisa Díez de la Fuente

Allà Enllà

Quan un ha d’escriure d’ell mateix no fa altra cosa que descriure’s, faci el que faci. És per això que em travesso amb la paraula i diria, malgrat la vergonya, com si mirés a través del mirall sense tallar-me.

Sempre estic allà enllà, ni més lluny ni més a prop. Un terreny àrid, on bufa el vent en la desincronització. O sigui, l’inrevés d’estar al lloc adient en el moment més adequat. I aquesta manera d’actuar, de mirar el món, és el que ha vertebrat el meu treball, fora d’estratègies ni de reforçaments teòrics d’altri. És el terreny de l’allà enllà, on el pensament brolla sense l’encotillada necessitat de quedar bé. I així surten les obres, com un bolet que no ha tingut en compte si era tardor o era primavera. El treball a partir de la llibertat, més enllà dels supòsits, amb la contradicció de la dislèxia i la benedicció del caos.

Un llenguatge sobre suports diversos i canviants. Una cronologia indeterminada que dóna vigència a obres de diferents moments, que configuren sèries que romanen obertes i poden ser represes en el temps.

Tal vegada això em porta a camins inclassificables, en un món que ens dóna regles des de la naixença fins a la mort.

Si no tens la vida per prendre-la, què és la vida?

Amb tot, això es desenvolupa en els límits, a la frontera de la incredulitat, en la desmitificació, en la indulgència...En l’entesa que les coses, més enllà d’entendre-les, cal sentir-les, penetrar-les, i deixar-se endinsar per arribar a la transmutació.

En un avui on tot és ficció, solament ens queda la ficció per a creure.

Castellano:

-->

Cor ( Corazón ) , Allò de dins ( Aquello de adentro ), Simulació i Seducció ( Simulación y seducción ), l’ombra del jo ( La sombra del yo ) y Crisálida ( Crisálida ) son algunos de los “títulos” con que Maurí agrupa los trabajos del proyecto Allà Enllà ( Allá Allende ) y que verbalizan muy bien su interés claro por armonizar una variedad de identidades.

Fusionado con su día a día, forma y transforma lo que le rodea por lo cual combate y penetra en aquello más profundo de su ser para vomitarlo después y ordenar lo que le excede. Cada una de sus obras hace alusión a algunas de sus múltiples cuestiones y con mayor o menor insistencia, las afronta de manera intensa y honesta, valiente y directa. Como él mismo dice en palabras de Christa Wolf: “Nadie puede decir que conoce un paisaje cuando solamente lo ha cruzado a caballo.”

Efectivamente, no es precisamente cómodo su acercamiento al arte, es más una travesía por el desierto donde la realidad varía, es subjetiva, surgen sentimientos, emociones, cambios y contradicciones, máscaras y juicios.

(Texto de Marisa Díez de la Fuente para el catálogo de la exposición en el CASM)

Cuando uno riene que escribir sobre si mismo, no hace otra cosa que describirse, haga lo que haga. Es por ello que me atravieso con la palabra y diría, a pesar de la vergüenza, como si me mirara a través del espejo sin cortarme.

Siempre estoy allá allende, ni más lejos ni más cerca. Un terreno árido, donde sopla el viento en la desincronización. O sea, lo contrario de estar en el lugar apropiado en el momento más adecuado. Y esta manera de actuar, de mirar el mundo, es lo que ha vertebrado mi trabajo, lejos de estrategias ni de refuerzos teóricos de otros. Es el terreno de allá allende, donde el pensamiento mana sin la encorsetada necesidad de quedar bien. Y así surgen las obras, como una seta que no ha tenido en cuenta si era otoño o era primavera. El trabajo a partir de la libertad, más allá de los supuestos, con la contradicción de la dislexia y la bendición del caos.

Un lenguaje sobre soportes diversos y cambiantes. Una cronología indeterminada que da vigencia a obras de diferentes momentos, configurando series que permanecen abiertas y pueden ser retomadas en el tiempo.

Quizás esto me lleva a caminos inclasificables, en un mundo que nos da pautas desde el nacimiento hasta la muerte.

Si no tienes la vida para tomarla, qué es la vida?

Con todo, esto se desarrolla en los límites, en la frontera de la incredulidad, en la desmitificación, en la indulgencia... En el entendido que las cosas, más allá de entenderlas, se tienen que sentir, penetrar y dejarse adentrar para llegar a la transmutación.

En un hoy dónde todo es ficción solamente nos queda la ficción para crecer.

English:

-->

Cor ( Heart ) , Allò de dins (That from inside ), Simulació i Seducció ( Simulation and seduction ), l’ombra del jo ( The shadow of I ) y Crisálida ( Chrysalis ) are some of the “titles” with which Maurí groups the works from the project Allà Enllà ( there and beyond ) and that express very well his clear interest in harmonising a variety of identities.

Merging with his day by day, he forms and transforms what surrounds him into that which combats and penetrates the depths of his being, to later vomit it and put into order what exceeds it. Each one of his works makes allusion to some of his multiple questions and with major or minor insistence, faces them in an intense, honest, brave and direct way. Like he himself says in the words of Christa Wolf: “Nobody can say that they are familiar with a landscape when they have only crossed it on horseback.”

Effectively, his approach to art is not precisely comfortable, it is more of a crossing of the dessert where the reality varies, is subjective, feelings, emotions, changes and contradictions, masks and judgements arise.

(Text by Marisa Díez de la Fuente for the catalogue of the exhibition in the CASM)

When one has to write about oneself, one does nothing but discover themself, whatever they do. That’s why I go through with the word and would say it, despite the embarrassment, as if I was looking at myself through a mirror, without cutting off.

I am always there and beyond, no nearer, no further. An arid field where the wind blows out of synchronisation. Or rather, the opposite of being in the right place at the right time. And this way of acting, of looking at the world, is what has given structure to my work, far from strategies, or theoretical reinforcements of others. It is the field of there and beyond, where the thought flows without the corseted necessity to make a good impression. And this is how the works come about, like a mushroom that hasn’t considered whether it is autumn or spring. The work, starting from liberty, beyond assumptions, with the contradiction of dyslexia and the blessing of chaos.

A language about diverse and changing mediums. An indefinite chronology that gives validity to works of different moments, configuring series that remain open and can be taken up again in time.

Perhaps this brings me to unclassifiable paths, in a world which gives us guidelines from birth until death.

If you don’t have life to grasp it, then what is life?

With everything, this develops at the limits, on the border of scepticism, in demystification, in indulgence… in the understanding that these things, beyond being understood, they have to be felt, grasped, and studied profoundly in order to reach the transmutation.

In a today where everything is fiction, all we are left with is fiction for us to grow.